Login RSS Feed

 
Pubblicazioni di catalanistica : Libri del 2003
il 31/12/2003 20:50:00 (1327 letture)

Annamaria Annicchiarico, “Narracions en vers” catalane medievali. Appunti e materiali per una guida bibliografica, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, 2003, pp. 100 (Sussidi eruditi, 60). – ISBN 88-8498-156-5; € 15,00
Le lingue del popolo. Contatto linguistico nella letteratura popolare del Mediterraneo occidentale, a cura di Joan Armangué, Dolianova, Grafica del Parteolla, 2003, pp. 168. – ISBN 88-88246-24-X; € 12
Índex: August Bover, Presentazione-Presentació. – Giulio Angioni, Sui recenti entusiasmi di ingegneria linguistica in Sardegna. – Joan Armangué, Interferència i préstec en la literatura popular. – Joan Borja, Notes sobre l interès de la literatura popular en el sistema educatiu valencià. – Joseph Brincat, Il contatto linguistico come motivo comico nella letteratura di consuma a Malta. – Sergio Bullegas, La scena violata: contrasto di lingue. – Felip Carbona, Contacte entre occita e francés dins qualques cançons popularas. – Jordi Cornellà, Plurilinguisme i comèdia en el teatre català. – Charles Dalli, Reading the past in the sixteenth century. – Tony Fogacci, Cuntatti trà corsu, francesi è talianu ind a literatura populari corsa. – Oliver Friggieri, La question linguistiqu a Malte. – Gabiel Janer Manila, Elements diglòssics a la literatura mallorquina de tradició popular. – Giampaolo Mele, Alcune osservazioni storiche su canti e lingua in Sardegna. – Carme Oriol, el contacte de llengues en la narrativa folklòrica. – Paolo Pillonca, Impetu e galania de sa limba in sa poesia de Remundu Piras. – Josep Maria Pujol, Composizione interattiva e ‘code switching’ fra catalano e aragonese nel Llibre del rei En Jaume.

Ramon Llull, Doctrina pueril, traduzione di Anna Baggiani Cases e Anna Maria Saludes i Amat. Presentazione di Giuseppe Flores d’Arcais, Pisa, Giardini, 2003, pp. 136 (Academia Paedagogica, 1). – ISBN - 88-427-1423-2; € 28,00

Proceso contra los Arborea, II-III, a cura di Sara Chirra, Pisa, Consiglio Nazionale delle Ricerche et al. / Edizioni ETS, 2001, pp. 300. – ISBN 88-467-0885-7; s.p.

Momenti di cultura catalana in un millennio. Atti del VII Convegno dell’Associazione italiana di studi catalani (Napoli, 22-24 maggio 2000), a cura di Anna Maria Compagna, Alfonsina De Benedetto, Núria Puigdevall i Bafaluy, 2 voll., Napoli, Liguori, 2003, pp. 582, 500 (Romanica Neapolitana, 31). – ISBN 88-207-3177-0; € 79,50
Indice: I. Marcello Barbato, Catalanismi nel napoletano quattrocentesco. – Eduardo Blasco Ferrer, Seconda ricognizione dei catalanismi nei dialetti italiani meridionali e sardi. – August Bover i Font, “Il desideroso”: l’aventura italiana d’una novel·la cinc-centista catalana. – Júlia Butiñá, Un llibre català, un gentil italià i la cultura europea. Al voltant del «Libre del gentil e los tres savis lul·lià». – Maria Campillo, Intel·lectuals i escriptors catalans durant els primer exili de 1939. – Ximo Company, Vicent Macip y Joan de Joanes, dos grandes pintores del Renacimiento español. Precisiones a sus verdaderas personalidades artísticas. – Maria Conca, L’estil literari en el «Cicle de Cassana» d’Enric Valor a partir de l’anàlisi fraseològica. – Jaume Corbera Pou, Les relacions de Mn. A. M. Alcover amb l’Alguer i la col·laboració algueresa al «DCVB». – Eusebi Coromina, L’article personal en català, forma idiosincràtica entre les llengües romàniques. – Gabriella Gavagnin, Evoluzione delle strategie traduttive di Sagarra nella versione dell’ «Inferno». – Hector Gonzálvez Esolano, L’artifici de la documentació prèvia o l’estratagema de la traducció: les innovacions del «Tirant lo Blanc» i del «Curial e Güelfa». – Josep Guia, Dades documentals d’interès literari. – Cinzia Licoccia, Innovazione e riuso delle fonti liriche nella poesia catalana medievale. – Manuel Llanas, Viatges catalans a Itàlia: d’Almirall a Gaziel. – Victor Martínez-Gil, 1969: la generació de la televisió? – Josep Lluís Martos, La presència de Boccacio en les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. – Francesc Massip, Panorama del teatre català del segon mil·lenari. – Simone Mereu, Aggiunte per una storia dell’architettura sardo-catalana (XVI-XVII secolo). – Vincenzo Minervini, Comunicare in letteratura fra XIV e XV secolo. – Sandra Montserrat i Buendia i Héctor Gonzàlvez i Escolano, Estudi de la semàntica del verb “avenir” en l’obea poètica d’Ausiàs March. – Francesco Montuori e Francesco Senatore, Lettere autografe di Ferrante d’Aragona. – Joan M. Perujo Melgar, Jaume Conesa: afanys i paranys d’un traductor. – Aldo Pillittu, Il tema del compianto fra Quattro e Cinquecento in Sardegna. – Ramon Pinyol Torrents, La recepció de la literatura italiana a Catalunya i Mallorca en el darrer terç del segle XIX: notícia de traduccions. – Pere Quer, Una narració coetània llatina de la conquesta de Nàpols en una crònica de Jaume Marquilles. – Marcial Rubio Árquez, El romance «Quejas de Alfonso V ante Nápoles»: tradición impresa y oral. – Lourdes Sánchez Rodrigo, Joan Vinyoli i la poesia social dels anys 60 a Catalunya. – Maria Antonietta Serra, Argenti sardo-catalani dalla fine del XIV secolo agli inizi del XVIII secolo. – Eva Serra I Puig, Els catalans i la unió de Nàpols i Sicília a la Corona d’Aragó. El marc històric i les reclamacions parlamentàries (Corts de Montsó 1563 i 1585). – Raimondo Turtas, La lunga durata della bolla di infeudazione della Sardegna (1297-1726). – Eduard Vilella, Sobre un vers de Dante a les «Elegies» de Riba. – II. – Bruno Anatra, Ribellione nella Sardegna del Seicento: la crisi Camarassa. – Francesco Ardolino, Senso di colpa e trasformazioni sociali nei romanzi di Jordi Sarsanedas. – Joan Armangué Herrero, Apel·les Mestres i Giovanni Pascoli: un paral·lel. – Pilar Arnau Segarra, «Un cor massa madur» dins l’obra narrativa de Guillem Frontera. – Rossend Arqués, Les poesies catalanes de Joaquim Maria Bartrina. – Lola Badia, Bernat Metge medievale. – Ursula Bedogni, Differenze di applicazione tra il clitico italiano “ne” e quello catalano “en”. – Joan Borja i Sanz, El discurs acadèmic de Joan Fuster. Un model de llengua alternatiu per a la divulgació científica. – Maria Carreras i Goicoechea, El paper de l’italià en la lexicografia catalana. – Emili Casanova, El contrast lingüístic entre les edicions de 1511 i 1736 de la vida de Santa Caterina de Sena. , de Tomàs Vesach. – Jordi Castellanos, El llibre i la modernització del mercat literari. – Jaume Coll, «I soliti ignoti»: errors de còpia (i presumptes errors) en uns vers de Jordi de Sant Jordi. – Carles Cortés Orts i Ezequiel Moltó Seguí, L’espai urbà en la literatura catalana contemporània. Nàpols, com a recurs literari. – Dominique de Courcelles, Lecture de l’espace et imagination politique en Catalogne au XVIIe siècle: «Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña, 1657». – Girolamo de Miranda, L’ultimo viaggio di Alfonso il Magnanimo da Napoli a Poblet. – Bruno Figliuolo, Il «planimiento» di Carlo di Viana per la morte di Alfonso d’Aragona (1458). – Luciano Gallinari, I rapporti tra Alfonso il Magnanimo, la Repubblica di Genova e il Ducato di Milano alla luce di nuovi documenti d’archivio. – Natasha Leal Rivas, El Misteri de la Selva del Camp de Tarragona i el Misteri d’Elx: apunts sobre la pràctica teatral. – Xavier Luna Batlle, Dialectes i llengua literària al començament del segle XX: el cas de Miquel Roger i la Biblioteca Popular de «L’Avenç». – Francesco Manconi, Sulla rotta per Algeri: le “entrades” di Carlo V nelle città di Alghero e Maiorca nel 1541. – Tomàs Martínez Romero, De «Lo somni de Joan Joan» a «La vesita» d’Herèdia amb consideracion sobre Corella i el Tirant. – Károly Morvay, Problemes de fraseologia i frasegrafia: notes sobre la comparació fraseològica. – Veronica Orazi, Precisazioni ecdotiche sulla «Crònica» di Ramon Muntaner. – Patrizio Rigobon, Considerazioni sulla «Consolacio Venetorum et totius gentis desolatae» di Ramon Llull. – Valentina Ripa, Riflessioni su Laura a la ciutat dels sants. – Anna Maria Saludes i Amat, L’amore per un angelo: un racconto di Mercé Rodoreda. – Xabier Sánchez Parent, La transmissione della lirica 86 attribuita ad Ausiàs Marc. – Mauro Sanna, La morte di Mariano IV d’Arborea nella corrispondenza di Pietro IV d’Aragona. – Alberto Varvaro, «Tirant lo Blanch» nella narrativa europea del sec. XV.

Una arquitectura gótica mediterránea [catálogo de la exposición], comisarios Eduard Mira y Arturo Zaragozá Catalán, 2 voll., [Valencia], Generalitat Valenciana, Subsecretaria de Promoció Cultural, 2003, pp. 202, 224. – ISBN 84-482-3547-9; € 31,20
Índice: I. Eduard Mira, Una arquitectura gótica mediterránea. Estilos, maneras e ideologías. – Arturo Zaragozá Catalán, Arquitecturas del gótico mediterráneo. – II. Marco Rosario Nobile, La arquitectura en la Sicilia aragonesa (1282-1516). – Aldo Sari, La arquitectura del gótico mediterráneo en Cerdeña. – Ilaria Pecoraro, Las bóvedas estrelladas del Salento. – Cesare de Seta, Nápoles en tiempos de la corona de aragón: entre Utopía y Renovatio. – Victoria Almuni Balada, La construcción medieval de la catedral de Tortosa según los libros de fábrica. La obra del presbiterio (1346-1441). – Enrico Di Nicola, Arquitectura del siglo XV en Campania. – Joan Domenge i Mesquida, Guillem Sagrera. Alcande y lagunas de la historiografía sagreriana. – Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XIV, XV y XVI. – Amadeu Serra Desfilis, La casa de la ciudad de Valencia en los siglos XIV y XV. – David Vilaplana Zurita, Ménsula gótica con decoración escultórica aludiendo al mito de Aristóteles y Filis, procedente de la Pia Almoina de Valencia. – Gemma Ma. Contreras Zamorano, Las atarazanas del Grao de la mar de Valencia. – Vicent Garcia Edo, El contrato de 1296 de la iglesia de Olocau del Rey. – Magín Arroyas Serrano y Arturo Zaragozá Catalán, El plano de la iglesia de Jávea. – Joan Domenge i Mesquida, La tumba del orfebre Antoni Oliva. – Amadeo Serra Desfilis, Vitruvius Pollio, De architectura libri decem. – Amadeo Serra Desfilis, Descedentia regum Siciliae. – Josep Lluís Gil Cabrera, La custodia procesional de Burriana – Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, La capilla del Rosario en el convento de Santo Domingo en Valencia. – Arturo Zaragozá Catalán, A propósito de las obras del palacio de los Duques de Gandía en Valencia a finales del cuatrocientos. – Federico Iborra Bernad y Arturo Zaragozá Catalán, El palacio de Mosén Sorell en Valencia.



Segnala questa news

                   

I commenti sono di proprietà degli autori. Si declina ogni responsibilità sul loro contenuto.
Autore Contenuto